l'inici del llarg viatge :)

Hola de nou! després de tots els nervis, estrés, cansanci del viatge, puc escriure un poquet del que ens ha passat estos dies...ara fa més o menys dos dies (dilluns a les 14.40) ens despediem de les nostres famílies Blanca i jo, i començava aquest viatge que a saber que milions de coses boniques i diferents ens depara... vam agafar el vol a Zurich i com que allí teniem escala de 5 hores, com a senyores agafarem un tren a la ciutat...supose que també per experimentar un poc el fred abans de despegar cap a Brasil... on crec que pot arrivar a fer fred, pero supose que no nevarà! Després d'una xocolata calenta i un frapuccino que ens van costar la vida (quasi 15 euros en total!!!) vam tornar a l'aeroport per a despegar cap a Sao Paulo des de la Terminal B. Abans d'agafar l'avió vam conéixer aun pare xilé que amb el fill tornaven de molts anys vivint a Barcelona... també una dona de Sao Paulo amb la seua filla, que estava aprenent espanyol!! La dona treballava a una associació cultural i ens va proposar que podriem mostrar el nostre docu del Cabanyal i tal vegada fer un taller ("oficina" em português). Està bé com a proposta inicial no? Era molt maja i la contactarem per a intentar fer algun projecte amb ella....
poc després...el vol més llarg que hem fet a la nostra vida...12 hores, oh deu meu! menys mal que apagaven la llum per a dormir...però bó, era incómode igualment i cada vegada que obries els ulls encara quedaven moltes hores fins a l'aterratge! Teniem una tele cadascú, ens van donar soparet, una lasanya vegetariana i un panet amb formatge gruyere que estava bonísssssim! Al nostre costat hi havia un rabino que tenia la seua respectiva caixeta de menjar, previàment beneida per un rabino que beneirà caixetes de menjar d'avió, supose...
bo, després de moltes hores, de mal dormir i mal de coll, ens desperten amb un desdejuni prou bó, per a ser d'avió, amb més formatge gruyere, suquet de tarongeta, café etc etc i aterra l'avió (per cert per a ser les 7.00 del matí de Sao Paulo, el sol ja és com si foren les 11.00!!) fa moooooooolta calor, uns 30 graus crec que diuen els cartells...
hem de fer una cua ben llarga per a entrar al país, a més ens acaben de dir que les maletes hem de treure-les i després tornar a fer xeq-in (cosa que els de corteinglés no ens havien notificat!!)
Mentre feiem la cua vam xarrar amb dos xiques que a partir d'ahí ens han acompanyat fins a ara mateix :) primer les vam veure i es semblaven molt a Blanca i jo, una amb rastes i una amb monyo curtet... vam preguntar i també anaven cap a Floripa aleshores ja va ser màxima casualitat. i ja estem a Brasil! ixim per la porta de l'aeroport i molta vegetació, palmeres, i gent i taxis a la porta, a Sao Paulo no vam anar més lluny, perque amb la vista de l'avió tinguerem prou, no hi havia final, és inmensa, és impossible deduir on està el centre ciutat o qué és que, deu meu grandíssima, amb 18 milions d'habitants diràs tu... però anirem a visitarla perque ahí tenim un molt bon amic que va a passar ahí els 10 mesos d'intercanvi...Carlossssssss , bonico. Bo no ho havia dit abans, pero la finalitat d'este viatge, (entre altres )és acabar la uni i fer projecte...
Aleshores Sao Paulo, ens coneixem l'aeroport ja de primera mà, perque vam haver de fer 8 hores allí!
Blanca va dormir un rato mentre jo llegia Harry Potter, vam xarrar amb Gemma i Zaida , les catalanes, vam menjar algo d fruita que venien per allí i jo em vaig demanar un suc de maracuyà que no sabia a res, pot ser perque portava molt de temps fet o perque no sap a res de per si...
Bàsicament vam estar pululant per l'aeroport fins a les 15.40 que agafavem l'altre vol...encara que estiguem a Brasil els preus a l'aeroport son carillos...per a dinar vam comprar una amanida i Blanca un pan de queijo (pa de formatge) i jo una cosa semblant a una empanadilla, pero de palmito (això que és semblant a un esparrec), i estaven molt bons.
Vol a Floripa, ens diuen que la maleta de mà sols pot pesar 5 kg, però no és així perque al ser vol de connexió és manté el pes, a més després ni les pesaren ni res.
Després de molt de núvol, alguna que altra turbulència, Blanca a punt de morir del susto i un horeta de viatge aterrem a Florianópolis!

Molt de sol promés i platja, doncs un cel gris que se't menjava! i ací a les 7 es fa de nit!
Després daixó vam anar cap a l'hostal i vam caure mortíssimes, durant la nit vam tindre la companyia d'uns quants mosquitets que de tant en tant encara tornen!
Eixos dos dies hem estat per Lagoa, no arrivava a fer massa sol, pero feia prou calor! Hem descobert que per a tocar a la porta s'han de fer palmes, hem d'anar preguntat pel carrer per veure on es lloguen cases... vam anar una vesprada a la platja de Campeche, per veure com de lluny quedava de la uni i de pas banyar-nos un poc, pero feia molt de vent!
Finalment hem trobat una casa on provablement ens quedem, es per a 7 persones i avuí hem estat ficant cartells per a trobar a gent amb qui compartir-la!

Després dels primers dies ja ha començat a fer molta calor! encara no hem fet un dia de platja platja pero ha estat fent cosa com 35 graus de dia i 25 per la nit! i ara mateix està caiguent una tormenta tropical!

"As pessoas" per aquí pareixen molt agradables, ens han ajudat molt amb la búsqueda de pis, ens van presentar un home que coneixia tot lo que s'alquilava, i la gent és molt puntual i complidora, cosa que es contradiu amb el típic "mañana, mañana" que normalment s'asocia a sudamérica. Poc a poc anirem veient com va la cosa...

Hem fet també el nostre primer sender, i va ser genial, vorejant la Lagoa... vegetació molt frondosa, sons d'animals i de plantes que mai havia escoltat, molt diferents dels sons del dia a dia a que estem acostumats... i aranyes del tamany d'una armela!